El pressupost de tresoreria

La tresoreria a l’empresa fa referència als diners disponibles en caixa o en el compte corrent. Un bon pressupost de tresoreria té com a objectius:
• Assegurar la liquiditat en l’activitat del dia a dia.
• Preveure amb suficient antelació els riscos de la falta de fons i poder així corregir desviacions.
• Gestionar amb major eficàcia els nostres comptes.

Continguts

• La importància de tenir un bon pla de tresoreria
• Com calcular el pressupost de tresoreria?
• Consells per portar una bona gestió de la tresoreria
• Com millorar la posició de tresoreria?
• Plantilla Excel del pressupost de tresoreria

La importància de tenir un bon pla de tresoreria

Davant de la situació actual que estem vivint l’elaboració d’un pressupost de tresoreria s’ha convertit en una eina fonamental per poder planificar les properes entrades i sortides d’efectiu i poder així determinar els saldos futurs i anticipar-se a possibles riscos. A més, es tracta d’un dels documents que avui en dia les entitats financeres exigeixen per poder donar finançament.

Com calcular el pressupost de tresoreria?

En primer lloc, haurem de tenir clar totes aquelles operacions que, de manera directa o indirecta, acabaran tenint una repercussió en els moviments de la nostra tresoreria, i no aquelles que no suposen pagaments o cobraments efectius com és el cas de les amortitzacions, correccions valoratives o altres provisions comptables.

Haurem per tant de considerar:

• Factures emeses, que són els cobraments originats per la nostra activitat diària, i que haurien de produir-se normalment en la data acordada. Si el nostre pressupost és anual, cal tenir en compte la periodificació, és a dir, considerar aquells cobraments pendents de l’exercici anterior que es liquiden en l’actual i de la mateixa manera no incloure els cobraments que es van a fer efectius en el període posterior.
• Factures rebudes, són els pagaments als nostres proveïdors. En nom a la nostra credibilitat és important efectuar els pagaments en la data acordada i, per tant, conèixer el venciment d’aquestes factures és imprescindible per disposar de saldo suficient per a fer-los front.
• Cobrament i pagament de préstecs i crèdits bancaris en aquest cas els venciments, són definits pel contracte de finançament, on es detalla la data de pagament, capital amortitzat i interessos de cada quota en el quadre d’amortització.
• Pagament d’impostos. També aquí les dates de pagament estan prefixades, en aquest cas per la normativa de cada impost:
  • Cotitzacions a la seguretat social. Les cotitzacions d’autònom es paguen a final de cada mes, les dels treballadors, a finals del mes següent.
  • Impost sobre el valor afegit (IVA). Per a petites i mitjanes empreses, es paga el dia 20 o primer dia laborable del mes posterior al de la fi de trimestre. Es liquida la diferència entre l’IVA facturat en el període, i l’IVA que ens van facturar altres empreses durant aquest mateix període. Si el saldo és a favor nostre, no es paga res, i es va compensant fins que calgui pagar alguna cosa o bé se sol·liciti a final d’any la seva devolució que es farà efectiva durant el primer trimestre de l’exercici següent, si tot és correcte. És a més dels pocs impostos, igual que l’impost de societats, que Hisenda permet ajornar el seu pagament.
  • Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). En el cas dels autònoms, es paga un 20% dels rendiments nets del trimestre (ingressos-despeses), com també l’IVA el dia 20 del mes que segueix a la fi del trimestre. Si no hi ha beneficis, no es paga res i les pèrdues es poden compensar. En el cas dels empleats, se’ls reté la quantitat sobre les nòmines pagades cada mes, i després es paga trimestralment també aquest mateix dia.
  • Impost sobre societats (IS). Les societats paguen un impost sobre els beneficis obtinguts, durant el mes de juliol. En cas de pèrdues, no es paga i es poden compensar amb beneficis futurs. També és fàcil de calcular l’import dels 3 pagaments a compte a realitzar.
•  I finalment el pagament d’aquelles despeses que es produeixen habitualment i que són totalment previsibles:
  • Pagament de Nòmines, necessari per mantenir un ambient òptim a l’empresa.
  • Pagament de subministraments (llum, aigua, gas, telèfon)
  • Pagament de lloguers
  • Pagament de dividends als socis
  • Pagament per inversions immobiliàries o financeres
  • Cobraments de subvencions

Haurem de tenir en compte també tots aquells ingressos i despeses extraordinàries que s’originin per una causa imprevista i que tinguin incidència en el nostre pressupost.

Consells per portar una bona gestió de la tresoreria

• El pressupost de tresoreria pot tenir diferents horitzons temporals. És comú fer-ho sobre un any, però pot ser mensual, setmanal o fins i tot diari. Estableix quina periodicitat s’adequa més a la teva situació.
• Cal mantenir-lo. No es tracta d’un document fix, s’ha de revisar per afegir, treure o rectificar quantitats i venciments. No té sentit que si tenim un pressupost anual, per exemple, no es revisi pels efectes que ha tingut en la tresoreria de moltes empreses la COVID-19.
• Si hi ha la previsió d’algun saldo negatiu, cal actuar ràpidament. Quedar-se sense fons genera inseguretat i demores en el pagament dels deutes. Si aquest retard no està clarament justificat, per petit que sigui, la nostra imatge quedarà danyada en futures operacions.
• Encara que el saldo sigui positiu cal avaluar els possibles riscos i imprevistos i mantenir una reserva d’emergència a la qual acudir en cas de necessitat. Encara que és difícil preveure situacions com la que patim en l’actualitat, empreses amb aquest fons d’emergència dotat hauran pogut respondre millor a la crisi.
• En aquesta línia es poden cobrir diferents escenaris, un per a una evolució estable del negoci, un altre més pessimista en relació amb les vendes previstes i un altre de més optimista. Tot això considerant que aquestes variacions afectaran també evidentment a la nostra previsió de despeses corrents i impostos.

Com millorar la posició de tresoreria?

1. Fer pressupostos de tresoreria: Com sabem si la nostra empresa és capaç de generar més ingressos que despeses? Si no tenim una eina que ens permeti mesurar-ho i fer previsions segurament no prendrem la decisió més encertada per millorar la nostra posició. La idea és anticipar els moments en els quals la tresoreria pot estar sotmesa a tensions, i, per tant, prendre accions encertades (retardar una compra, per exemple). Una insuficient liquiditat fins i tot momentània pot portar-nos a tancar el negoci.
2. Treballar sobre els comptes a cobrar (clients). Els ingressos en el compte bancari de l’empresa no solen coincidir amb les vendes, ja que en la majoria de les ocasions concedim terminis de pagament als nostres clients. Per anar bé l’ideal seria cobrar sempre al comptat, però en molts casos això no és possible, i a més hi ha límits que fixa la llei en concepte de pagaments en efectiu per combatre el blanqueig. No obstant això, es poden prendre certes mesures per reduir el saldo d’aquests comptes a cobrar, entre elles:
   1. Revisar les condicions de cobrament de tots els clients, i només donar crèdit als veritablement importants (per estratègics i bons pagadors).
   2. Fer trucades recordatòries als clients abans del venciment de la factura per anticipar possibles problemes o excuses de mal pagador (reclamacions comercials, factures que no han rebut) i escurçar així terminis en la resolució del problema.
   3. Portar un estricte seguiment de les factures vençudes i no cobrades, seguint un pla de reclamació, actualitzat setmanalment, i per descomptat deixar de donar crèdit al client que hi hagi impagat una vegada.
   4. Estudiar el cost de donar descomptes comercials a canvi de retallar terminis de cobrament.
3. Treballar sobre els comptes a pagar (proveïdors): Igual que intentem escurçar els terminis de cobrament per part dels clients, és lògic provar fer exactament el contrari amb els nostres proveïdors. Sens dubte ells buscaran l’objectiu invers al nostre, i, per tant, no serà fàcil. No obstant això, si som un client bon pagador, tenim més possibilitats. El no per resposta ja el tenim assegurat, així que no perdem res per provar-ho.
4. Optimitzar l’estoc: Un altre aspecte que cal intentar reduir és el valor de les nostres existències. En aquest cas, la clau està a trobar l’equilibri entre una disponibilitat suficient, que no suposi un trencament d’estocs dels nostres productes, tan nociva per a la imatge comercial de l’empresa, i l’increment de la nostra tresoreria per no finançar un estoc desproporcionat. Per a això, l’ideal serà tenir el càlcul de la rotació d’estoc, el nombre de dies de vendes que representen les existències, per cada producte.
5. Fer de la tresoreria una prioritat per a tots: Conscienciar a tots els nostres empleats de com poden ajudar amb les seves accions a millorar la situació de tresoreria de l’empresa. Els comercials han d’entendre que el seu objectiu no és només vendre, sinó vendre i cobrar com més aviat millor. Per això recomanem establir polítiques de retribució de les comissions que es paguen als venedors per les vendes, només quan aquestes s’hagin cobrat.
6. Fons d’Emergència: Arran del que ha passat aquests últims anys i en la mesura que es pugui, dotar un fons d’emergència que ens permeti cobrir situacions imprevistes.

Plantilla Excel del pressupost de tresoreria

Des d’AEMTIA t’ho posem fàcil perquè puguis portar els teus comptes. Simplement, omple el formulari i descarrega la nostra Plantilla Excel del Pressupost de Tresoreria. Si ho desitges, també ens tens a la teva disposició per assessorar-te en el tema.